Pensaments de vesprada

De vegades es millor passejar sola, no fa falta parlar simplement mirar al teu voltant i fixar la vista en aquesta gran estàtua que et mira des de l'alt. Però no mentim, no hi ha ningú per passejar, per això passejo sola.

Els passos em porten als Jardins del Real, no he estat allí abans, o si? Amos que passegen gossos, fills que passegen pares, gespa que jeu sota gent, tot és companyia, gent amb gent i més gent. Algú entre la multitud, com una sentencia acusadora que m'assenyala, pronuncia "no t'adones del que tens fins que ho perds", però segueixo caminant, aquesta sentència no és per a mi. La plaça on soc em sona, he estat aquí abans, fa temps, vaig estar aquí de petita, amb el col·legi, aquí em vaig comprar un gelat, aquí es van asseure els professors, per aquí vaig jugar a enxampar, per allí havien d'haver-hi ànecs... vaig a veure als ànecs. Tots observen com naden, els pobres si tenen companyia, massa companyia, segur que preferirien estar sols.

Segueixo caminant.

Per error entro en una zona del jardí que sembla conèixer molts secrets, homes majors es senten aquí i allà, en cantonades fosques, com ocultant els seus rostres, alguns ja sense haver d'esperar comparteixen el banc. Canvi de sentit i torno sobre els meus passos. Passos, passos, passos que em porten al riu, hi ha molta gent, o està corrent o va amb bici, massa anhels de salut.

Segueixo caminant.

Gossos grossos amb amos esquàlids es creuen en el meu camí, i riures, molts riures que vénen des de dalt, des dels arbres cauen riures en companyia de flors, els riures atordeixen, València té una plaga de riures verds voladors que tallen les flors al seu pas.

Torno a casa. De vegades és millor caminar sola.

Setmana 3



Ja ha passat una setmana més a València. Hui per fi, torne a casa, ón m'espera una festa de despedida d'un gran amic, al que trobaré moltíssim a faltar, però que sense dubte aniré a visitar.

Aquesta setmana ha sigut mogudeta, hem eixit dos nits a sopar, la primera amb la gent de l'assignatura de "Claves" i la segona amb Javi, Patri i Amparo. També he començat a dur-me amb més gent del máster, i estic fent prous amics, o companys per ara ja que no els conec de més de fa una setmana, però són tots bona gent, això si, a vorer quin d'ells més important que l'altre.

També, ahir vaig anar a esgrima i vaig fer la primera classe de mà (o classe de mestre que diuen ací) amb el mestre Peiró, va anar molt be, de fet em va encantar. Això si, no sense abans muntar i baixar escales corrent a les "ordres" de Cris. Després vaig tirar, amb la sort que vaig guanyar dos sasalts 4-5 contra una de les xiques més bones de la UPV, i vaig perdre 2-5 contra un dels xics. Be, la cosa va be, si es deveres que seguim a aquest ritme, la diferència al CADU (no m'atrevisc a dir que també al nacional) serà impressionant.

Be, vos deixe amb la foto d'un nou "company" d'habitació que m'il.lumina per la nit mentre dorc :) Bon fi de setmana, ens veim per Alcoi!!!

Spinner 360º

És preciosa, preciosisisisisiiiiiisima. Ahir, per fi, després de les incògnites sobre si m'havia tocat o no, vaig tindre per primera vegada una lomogràfica a les meves mans. I no sol és que la vaig tindre a les mans... es que és meua!!! ICREDIBOL! A partir d¡ara serà la meua amiga inseparable a València.










Avui he anat a comprar el carret, és normal, de 35mm, però feia massa temps que no utilitzava una càmera analògica, i quan abans ho feia era molt menuda i era ma mare qui posava el carret a la bovina, així que he tingut que dedicar mitja hora a posar el carret amb molta tendresa

QUÈ BONICA!


En tindre les fotos, les revelaré i les posaré a vorer quin és el resultat. Mentrestant deixe baix algunes fotos que poden sortir d'aquesta càmera :)









Arribada a València.



Hola a tots des de València. Avui dia 11 de setembre, comencen les meves peripècies per aquesta ciutat de la orxata, les falleres i la "chent chove".  Com no podia ser d'altra forma, he sigut benvinguda per una trompada a la cara d'humitat enganxifosa, a més de pel meu company de pis Ginés (les altres dos companyes avui no estan ací).

Doncs be, després de passar la vesprada decorant la meva habitació, he aconseguit que semble acollidora, com podeu vorer a la cutre-foto que he fet i amb la cutre-panoràmica. Pòster per ací, pòster per allà i unes quantes fotos dels amics. Després, he anat a la dutxa... una dutxa d'aquestes antigues que té doble maneta: quan rodes una surt aigua calenta i quan rodes l'altra n'ix de freda, fent que desenvolupes la capacitat per a obrir la calenta al temps que obris la gelada lo suficientment ràpid per a no cremar-te viva però amb la prudència suficient de no passar-se'n de rosca i semblar que et dutxes a aigües polars. Així que be, després de les peripècies he aconseguit dutxar-me i ¡F*CK! ¿cóm pot ser que isca més suada i enganxosa que quan he entrat a la dutxa? MALEIDA HUMETAT. Així que be, he pensat, que durant la meua estància a València faré una llista de coses que la descriguen, i avui ho comencem amb aquesta:

- Eixir de la dutxa més suada del que has entrat. THIS IS VALÈNCIA.

Blavet.

Ahir, dissabte 27 d'Agost, Andrés i jo vam anar a un macro-anellament d'aus a l'albufera de Gaianes. Crec que havia estat allí sols una, ja fa anys, o sino de molt menuda. És un lloc amb una bellesa increïble, a més de tindre una fauna i flora digna d'admirar. Vam tindrer sort i a mes de moltíssimes oronetes, va caure un blavet (martín pescador en castellà i Alcedo atthis nom científic). Ací, podeu comprovar quant cridaners son els colors de les seves plomes, i l'animalet en si.

Podeu gaudir de més fotos a flickr.

La darrera tornada.

Mai aconseguisc tindre seguida escrivint aquest blog, vaig tindre altre que si vaig actualitzar durant poc més de dos anys, però com sempre vaig acabar per abandonar-lo. Ara a res de començar la meua vida per València, pensava en reprendre'l per poder contar el que m'anava passat allí mentre vivia a soles (al menys sense amics, perquè al pis visc amb tres persones més).

Mantindre actiu un blog i aconseguir seguidors és molt complicat, ho dic per experiència, Solo Esgrima em dona molta satisfacció, i mes vorer que hi ha gent al voltant d'Espanya que sap qui som... però em dona molta faena que s'acumula. Així que be, no tinc prou amb eixe blog, ni amb la meua faena (que és precisament encarregar-me de les reds socials i blogs) que ara a més em compromet a actualitzar "Fotrogramas de mi vida", per idea d'Israel.

Podeu trobar-me també a facebook i fer-se fans, no de mi, però si de la meua fotografia i dibuixos, i els que ja esteu allí, doncs be, ja sabeu de l'existència d'aquest blog. També, si voleu estic a flickr, encara que no se per molt temps.

Missing London.


London Skyline.

Thames.


Cupid's view